Jardí Tancat - Maria Del Mar Bonet/Miquel Ferrà/Joan Valent
Hora de pau autumne daurat La tarda deixa
Un rastre malencònic damunt el mar llatí
D'ensomnis despullada ma vida és la mateixa
Torni davant la reixa no sé per quin camí
Tot és igual les heures sobre el pedrís que invita
I l'èxtasi dels arbres i el pensament del mar
El gest de les estàtues dins l'aigua qui medita
I el blau i la infinita bonana del cel clar
I el blau i la infinita bonana del cel clar
El sol dels marbres nítids fa espurnejar els caires
Tot repeteix l'antiga paraula de l'encís
Més l'anima dissolta dins enyoroses flaires
No cerca ja en els aires la clau del paradís
Sap que als meravellosos jardins de la quimera
No podrà mai atènyer l'inassolible flor
Que tot és daler inútil i és vana tota espera
Davant de la barrera plora en silenci el cor
Sobre l'herbei fresquívol un bes de llum se posa
I al fons de l'avinguda clapeja l'Eros nu
En l'aire de setembre s'encén l'última rosa
La porta resta closa i en el jardí ningú
La porta resta closa i en el jardí ningú
