在手机上保存，获得更好体验
Beatus Ille - Joanjo Bosk
Sortós qui sense seny ha travessat el mar
I ha conegut el món de l'una banda a l'altra
Qui obeint el seu vent se n'anava a l'atzar
Que és el millor país per als cors sense mare
Sortós qui com un foll i en un rapte de vol
Feia néixer els seus cants del fons de les entranyes
Qui estimava pels ulls com si no tingués cor
I es deixava estimar si tant li demanaven
Sortós qui com un déu s'ha embriagat d'amor
I d'un llit qualsevol ha somogut les aigües
I ha sentit el seu 'cos llevar se com un sol
Dels llençols de la nit espessos d'abraçades
Sortós qui com un rei que donés els seus béns
Se n'anava a captar perdut i sense pàtria
I tastava la vida en qualsevol indret
Collida pels camins amb gust de rels amargues
Qui sol i sense rems i en un mar procel lós
S'alçurava en el can't sobre la creta blava
I a la gorja del vent ofegava la por
I sabia esbandir els odis amb rialles
Qui ha començat mil llibre sense acabar ne cap
I a tots dava la fi que el moment li dictava
Tot creient se'n l'heroi fins que n'estava fart
I els llençava al camí com la fruita passada
Sortós qui com un déu s'ha embriagat d'amor
I d'un llit qualsevol ha somogut les aigües
I ha sentit el seu 'cos llevar se com un sol
Dels llençols de la nit espessos d'abraçades
Sortós qui com un rei que donés els seus béns
Se n'anava a captar perdut i sense pàtria
I tastava la vida en qualsevol indret
Collida pels camins amb gust de rels amargues
