在手机上保存，获得更好体验
La ma plena, i a la butxaca un forat
dins la cartera, una foto de temps atras
a la mirada pena i ràbia en la cara
dels que s'ofeguen a un gram de cristall.
Caminarem,
per la grava d'un riu que hem secat
per la senda dels arbres que no creixeran
cap al fi de la nostra existència.
Quedarà, la misèria a la vista
i sabrem qui tenie raó
no és de ser pessimista
però aquí, si no remem tots…
Plantes de plàstic i cesped artificial,
tecnologia tacada en sang de sagals,
roba d'un dia i llibres sense estrena
gossos tancats entre quatre parets
faena de merda empleat del mes
i vacacions pa´ desconnectar.
Quedarà, la misèria a la vista
i sabrem qui tenie raó
no és de ser pessimista
però aquí, si no remem tots...
