Encara que a vegades sembli que m’enganyes,
encara que la vida et porti lluny d’aquí,
encara que ens separin mars i muntanyes,
vull dir-te que jo sempre et sento prop de mi.
Encara que la vida doni tantes voltes
i que a vegades pensi que “m’aplasta” el món,
em poso a recordar velles històries nostres,
que m’ajuden a ser com ahir, que m’ajuden a ser com ahir.
Voldria despertar en un somni tan gran,
on no ens espanti res, on res ens pugui fer mal.
Voldria caminar sobre el temps que ens porta
i que ens empenyi amb força.
Encara que el tren de la vida no s’aturi.
Ja sabem que una vida mai és suficient
per viure tot el que fa que valgui la pena
tot allò que m’ajuda a seguir, tot allò que m’ajuda a seguir.
Voldria despertar en un somni tan gran,
on no ens espanti res, on res ens pugui fer mal.
Voldria caminar sobre el temps que ens porta
i que ens empenyi amb força.
Ja no sé si és el temps, si son els anys o és aquest moment només,
però jo sé que ningú sentirà el que avui sento per tu.
Ja no sé si és el temps, si són els anys i és que m’estic fent vell però
sé molt bé que ningú sentirà el que sento avui.
Voldria despertar en un somni tan gran,
on no ens espanti res, on res ens pugui fer mal.
Voldria caminar sobre el temps que ens porta
i que ens empenyi amb força.
