El Meu Far

Fa temps que caic al buit, avui al cel ferit.

Fan tard els meus mals, ferides mortals, destrossant-me.

M'agrada quan em parles i em dius que pots comptar amb mi.

M'agrada quan em mires, m'agrada quan em parles de veritat.

Fa dies que estic tancat pensant,

les paraules per poder-te cantar

escapen lluny del meu far cada nit.

Fals profeta, nits de tempesta,

fals profeta, nits de tempesta.

Fa temps que em treus la llum i em cremes les mans,

dissonants al meu voltant.

I ara és quan sents que tot s'ha perdut,

i ara, en mirar-te, tot és fum,

les parets abracen els silencis del passat.

I m'agrada quan em mires, m'agrada quan em parles de veritat.

Fa dies que estic tancat pensant,

les paraules per poder-te cantar

escapen lluny del meu far cada nit.

Fals profeta, nits de tempesta,

que no volen marxar.

Un abisme anem creuant i lluitem per veure el mar,

recuperant les ganes de volar.

Veig gavines de nou al port,

la tempesta va emmudir,

les pors lluny van fugir,

ja he trobat el meu far

i és que fa dies que estic tancat pensant,

les paraules per poder-te cantar

escapen lluny del meu far cada nit.

Fals profeta, nits de tempesta,

fals profeta, nits de tempesta.