...Alegria - Antònia Font/Joan Miquel Oliver
Cau d'un arbre sa llavor
Després en surt un altre de millor
És sa vida que segueix
Ja sé que és increïble però així és
I es animals també follen
I s'enyoren i ells no saben res
No
Què va
Això és impossible d'exterminar
I ploram
Ploram d'alegria
Alegria
Ses velles se xapen de riure
Ses fulles més seques se tiren des arbres
Per ordre de veterania
Alegria ses cases s'aixequen i volen
I es caos és s'ordre d'un dia que vessa
Nostàlgia d'amor i simpatia
Cau d'un astre sa claror
I dins sa fosca en terra hi veim i tot
És sa llei de s'univers
N'hi ha de més profundes ja m'entens
I surt s'estrella avorrida
I se desvia i no té por ni res
No
Què va
Això és impossible d'exterminar
I ploram
Ploram d'alegria
Alegria
Ses velles se xapen de riure
Es dies s'acaben i es fars illuminen
Ses góndoles entre ses cases
Alegria ses òrbites en sincronia
Sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen
Immòbils tempestes i climes
Alegria
En calma per sempre ses hores
I es cosmos s'atura i per tots es planetes
Ingràvids s'acaba sa vida
I alegria
