在手机上保存，获得更好体验
El Bandoler - Alta Veu
Era el segle xix
El seu nom joan serra
Bandoler per vocació
El seu mot en lapera
Li agradava la sang
Ben fresca i ben nova
Per ferides brollant
I embrutint la roba
Se sentien cridar
A les víctimes boges
Per la por i el dolor
Pietat pietat
No em mateu
Jo tinc dos fills i una esposa
Us daré tot mon diner
Però no em claveu eixa daga
No em mateu
Us demano per ma mare
Reseu l'últim crec en déu
Pietat pietat
I poc a poc
Va clavant li punyalades
El seu mot era en lapera
Bandoler per vocació
L'endemà
Davant la verge del carme
Hi ha un home que està pregant
De dos ciris encén la flama
I així
Per camins i muntanyes
Se senten els forts crits
De la gent que en lapera mata
No em mateu
Jo tinc dos fills i una esposa
Us daré tot mon diner
Però no em claveu eixa daga
No em mateu
Us demano per ma mare
Reseu l'últim crec en déu
Pietat pietat
I altra cop
La verge té una plegaria
I per l'ànima d'un mort
Dos ciris ja tenen flama
Però en joan serra
Avui ja no ha tingut sort
Dos soldats l'han agafat
I ara resta entre barrots
I tothom de bon matí
Veu la forca preparada
En lapera dóna un crit
Es la última plegaria
Quan jo sigui ben mort
I penjat de l'alta forca
I defalleixi mon cor
I m'aneu a posar a la fossa
Que algú resi una plegaria
Davant la verge del carme
I que dos ciris tinguin flama
Ningú ho va fer
