CANÇÓ DELS AMORS IMPOSSIBLES - Jordi Gomara
Ell és ardent fogós
Ella rodona i blanca
Ell groc despentinat
Més aviat un sapastre
Que conserva la vida
I alhora l'arrabassa
Ella fina enigmàtica
Uns diuen que pitjada
Fa uns anys pels peus de l'home
Que volia tocar la
S'agraden de fa temps
I ell per poder mirar la
Cada nit es desprèn
Del foc i de la brasa
Del foc i de la brasa
Del foc
La veu allà i somriu
Elegant admirada
Amb dos ulls com taronges
Que il luminen sa cara
S'agraden de fa temps
Però no poden tocar se
Només des de molt lluny
Es fan la gara gara
Ell és ardent fogós
Ella rodona i blanca
Ell és ardent fogós
Ella rodona i blanca
Senten un vell desig
I no poden tocar se
Tanmateix hi ha un moment
Petit per abraçar se
Eclipsi és el seu nom
Però molt rarament passa
Però molt rarament passa
Però molt rarament passa
Però molt rarament passa
Ell és ardent fogós
Ella rodona i blanca
Ell és ardent fogós
Ella rodona i blanca
