Era clar i ho vam parlar,
però vam sortir sense pensaments
del que passaria avui.
Ja vaig marxar, ja era tard,
vaig sortir tot perfumat.
Era la oportunitat.
I era un vespre de juliol humit.
Jo em vaig veure decidit.
Vaig beure de l’encanteri,
d’aquella ampolla verda
amagada en un bar:
sé que la tornaré a provar.
I sé que l’encanteri em va fer efecte.
I sé que no m’ho vull tornar a perdre.
I no, no m’aferraràs a la terra
i no.
Vam ballar, ballar fins tard,
i ens vam quedar ella i jo parlant
de cançons d’un grup estrany.
Per un segon tot va parar
i els seus llavis em van mirar
era un moment clau.
Ja era l’hora de marxar d’aquí.
Jo encara podia seguir.
Cada cop s’escapava
aquella veu tan clara
que m’anava acariciant:
l’encanteri ha funcionat.
I sé que l’encanteri em va fer efectes.
I sé que no m’ho vull tornar a perdre.
I no, no m’aferraràs a la terra.
i no.
La primera vaig pensar
la segona hi vaig tornar
la tercera preguntar
la quarta llançar.
teníem dubtes i ho saps,
teníem dubtes i ho saps,
teníem dubtes i ho saps.
teníem dubtes.
