Sirena - Tomeu Penya
Conten els que s'en recorden que en sa seva vida
Mai no havien vist dolçura nina tan garrida
Tal prodigi d'hermosura
Que ses flors s'empegueïen
I d'enveja s'enfilaven per sa cintura
Ell era un jovenet ben plantat I noble
Que per coses del destí va recalar en es poble
I podeu pensar I creure
Tot d'una que se toparen
Veren llamps colors I roses I s'enamoraren
Cada dia que passava més s'estimaven
Fins que un vespre obscur vengueren uns homes d'enfora
I es jovenet s'endugueren
Pus més mai ja no el
Va veure
I ella espera qui t'espera I plora qui plora
Conten que se'n va anar un dia cap a ciutat
Sense dur se'n cap bé ni dir res a ca
Seva
I es darrers que la varen veure
Diuen que anava per s'arena
I que poc a poc se fongué amb la mar
Conten els pescadors que molt de tant en quan
Senten com surt d'es fons un singlotet de pena
Diuen que es sa nineta aquella
Que se va convertir
En sirena
I encara està cercant es seu estimat
Cada dia que passava més s'estimaven
Fins que un vespre obscur vengueren uns homes d'enfora
I es jovenet s'endugueren
Pus més mai ja no el
Va veure
I ella espera qui t'espera I plora qui plora
Conten que se'n va anar un dia cap a ciutat
Sense dur se'n cap bé ni dir res a ca
Seva
I es darrers que la varen veure
Diuen que anava per s'arena
I que poc a poc se fongué amb la mar
Conten els pescadors que molt de tant en quan
Senten com surt d'es fons un singlotet de pena
Diuen que es sa nineta aquella
Que se va convertir
En sirena
I encara està cercant es seu estimat
Conten els pescadors que molt de tant en quan
Senten com surt d'es fons un singlotet de pena
Diuen que es sa nineta aquella
Que se va convertir
En sirena
I encara està cercant es seu estimat
