Veritat - L'Ham De Foc
Fondària de pouet que no és abisme,
pel què viatge cada nit com si fos un conte.
I és un conte i jo soc l'Alícia... sense meravella.
Ja no porte trenes, m'allarguí la falda.
No compte ovelles per a dormir, ni àngel ja em guarda.
Ni vaixell de pètals que guia l'home amb ulls de flor
És que han vingut per mi els antics navigants de somnis
dels que viatgen pels miralls amb vol de colomes.
I d'un bot alcance la Lluna i hi plante un jardí,
de camèlies i violetes que canten a cor.
Arbres davallen del cel a la terra i plouen les aus de les branques.
Camine sola i desitge oir una veu que em clame:
"Amor meu, estàs de tornada. Vens per sempre, ho sé".
