Nit blanca
Vam volar tots els ponts,
totes les impostures que ens havien tret la son,
les matinades de condemna i evasió,
una llum franca va sotmetre la foscor
i junts vam abraçar-la.
Aquí no m'angoixa que surti el sol,
la lluna està de dol.
Ningú no m'enyora ni jo tampoc,
aquest és el meu lloc.
Ara tot és més clar
i com més s'il·lumina més absurd sembla el passat.
Colguem les vostres dèries sota el riu glaçat,
fem sobretaula fins a l'hora de sopar
i torna a ser de dia.
Aquí no m'angoixa que surti el sol,
la lluna està de dol.
Ningú no m'enyora ni jo tampoc,
aquest és el meu lloc.
I si la nostàlgia t'arriba a temptar,
recorda aquells anys de febres erràtiques,
regant amb benzina la joia i la pau,
obviant que érem simples esclaus.
Calma o tempesta,
no fugis de l'alba, desfes-te
del ritme impossible,
les pors de diumenge.
Ganes de viure,
set de revenja.
Mata l'insecte,
de sobte el verí perd l'efecte,
et sents invencible,
les forces reneixen,
tot torna a començar.
Radiant com una nit blanca,
que no s'acabi mai.
Radiant com una nit blanca,
que no s'acabi mai.
Aquí no m'angoixa que surti el sol,
la lluna està de dol.
Radiant com una nit blanca,
que no s'acabi mai.
