Dies I Nits d'Amor I De Guerra - Cesk Freixas
Arribaràs cansada a casa
Després de treballar
Obriràs lenta la porta
Et pesarà el dia a les mans
Veuré com entres a la sala
M'aixecaré i m'abraçaràs
Caurem rient sense parlar-nos
Al millor lloc d'aquell sofà
A fora la fosca ens banyarà
I alguna espurna de la pluja
Esquitxarà tots aquells vidres
Que més tard s'entelaran
Mullarem de negre els gots
I beurem buscant el delit
Més en els nostres cossos
Que en els distants glops de vi
Què hi ha com ha anat el dia
Tenia ganes de plegar
Et regalo el sol per tu bonica
I l'abraçada em sorprendrà
M'has trucat ha passat res
Només volia dir-te "nosaltres"
Ja t'ho vaig dir: no passaran
I em semblaràs més tendra que abans
Vessarà de ple el nostre món
I et pintaré amb aquests dits
Els llavis que en el dibuix no tens
Per cuidar les nostres nits
Just abans d'agafar el son
Amagaré sota el coixí
Alguna rosa groga
Que ens salvi el "tu" i el "mi"
M'estrenyeràs el nom amb força
Vull que sempre sigui així
S'escaparà alguna promesa:
A mi més ho sento aquí
Ets tu Sempre ho he vist tan clar
Les gotes ja hauran parat
Ja t'ho vaig dir: no passaran
I et fiaré el cel la lluna i la mà
Repicaran martells a l'obra
I xisclarà el despertador
Alguna cosa t'il luminarà
Serà el sol o la tardor
Quedarà encara algun tirà
Que vencerem amb la unitat
I armarem aquesta revolució
Dies i nits de guerra i d'amor
