Ocells de Paper

Em trobo aquí sentat i no sé què dir amb la certesa de morir després.

Silencis sincers i descalços al temps, dos destins tan diferents.

Ferides mortals, necessito cridar, però no sé com escapar.

Remant contra el temps i buscant el moment de fugir d'aquest present.

Parts de mi que et dono, murs que avui som fum.

No som més que un parell de trens que es troben en moviment.

Perdut i amb la incertesa, el temps que caic al buit.

Són ocells de paper que canto avui per tu.

Sé que hi ha coses que no em vols dir, tens cendres en el meu cor cremat.

Busco una casa amb terrat per fugir les nits de Sant Joan.

Lluites, ataques, expires, agafes aire, camines,

junts al teu voltant t'anima, així que confia i crida.

Tot allò que ahir ens feria, i t'obria les ferides.

Avui camina i crida, avui camina i crida.

Parts de mi que et dono, murs que avui son fum.

No som més que un parell de trens que es troben en moviment.

Perdut i amb la incertesa, el temps que caic al buit.

Són ocells de paper que canto avui per tu.

Que canto avui per tu.

Que canto avui per tu.

Canto avui per tu.

Són ocells de paper.

Em trobo un llibre en blanc i no hi escric res.

Per què no em se explicar?

Parts de mi que et dono, murs que avui som fum.

No som més que un parell de trens que es troben en moviment.

Parts de mi que et dono, murs que avui som fum.

No som més que un parell de trens que es troben en moviment.

Perdut i amb la incertesa, el temps que caic al buit.

Són ocells de paper que canto avui per tu.