Flor Tancada

en un moll, a contrallum, molt arran d'aigua

hi ha un bastaix eixarrancat pixant al mar

l'arc encès que fa el pixum -corba daurada-

mor en cercles concentrats

al mirall brut

una dona, no molt lluny, veu la regada

i un ocell mou el plomall dins el seu cap:

li ha semblat com si una flor s'obrís dins l'aigua

apeixada pel ferment

d'aquell riu d'or

que daurada que és la flor de l'orinada

però que amarga si estàs sol

sota els estels

i escup el fred la marinada

l'home esguarda de reüll, tot espolsant-se

ella escolta el dringallar dels degotalls

l'home pensa, un cop eixut:

"¿què mires, guarra?"

ella mira més enllà del seu vergall

insisteix:"¿què t'has cregut? ¿potser vols marxa?"

ella vol potser un detall que ell no tindrà

fotrà el camp, maldestre i brusc i, flor tancada

deixarà el desig malmès... i solitud

que daurada que és la flor de l'orinada

però que amarga si estàs sol sota els estels

i et glaça els peus

la matinada

que daurada que és la flor de l'orinada

però que amarga si estàs sol sota els estels

i clama al cel la flor tancada