Pep - Inadaptats
El Pep era un noi jove
Camí dels vint I nou
Vivia a casa els pares
I es quedava sol
Això li permetia tenir
Un cotxe nou
Amb festa el cap de setmana
Ell ja en tenia prou
Però arriba et fatídic I els
Pares del pep són morts
Amb el sou no paga la hipoteca
I els banquers li prenen tot
I ara en pep s'agobia obre la
Finestra I es llença
De cap al buit
I per l'aire pensa mira
Que sóc tonto perquè
No he llençat al banquer
O millor perquè no
He robat aquest banc
O millor som hi a
Rebentar tots els bancs
Preparem ho bé
Ell sempre pensava
Que si currava prou
A casa mai faltaria
Un bon plat de brou
Amb la vida hipotecada
I mirant com plou
I sense asabentar se
Que ell es cau al pou
I ara en pep s'agobia
Obre la finestra
I es llença de cap al buit
I per l'aire pensa mira
Que sóc tonto perquè
No he llençat al banquer
O millor perquè no he
Robat aquest banc
O millor
Som hi a rebentar
Tots els bancs
I ara ets tu el que pensa
Tanca la finestra I no
Facis mai com el pep
El futur és ara si vius
A casa dels pares hem
De transformar el present
Pensa ho bé la solució és
A les mans
Mira ho bé escopeta
De canons retallats
