Batega fort el cor
quan sento aquest foc
que crema quan et penso i
que glaça quan te'n vas.
I som,
llum aquesta nit,
on no hi queda res
tu em dones aire.
No vull ser un altre més,
vivint d'un present, que amaga les ales.
I prou, em nego a acceptar,
ser l'ombra del vent, que abraça el teu arbre.
Sento que no queda res,
més que un trajecte divergent
d'idees d'un amor que ens hem venut.
Però quan penso en oblidar,
ressona fort el sentiment,
d'aquell caliu bullint dins del meu pit.
Batega fort el cor
quan sento aquest foc
que crema quan et penso i
que glaça quan te'n vas.
I som, llum aquesta nit,
on no hi queda res, tu em dones aire.
Soc, resposta prudent,
d'un cos impacient, que vol respirar-te, ara.
I caic, en l'addicció,
mirant els teus ulls, no puc resistir-me, pausa.
Sento que no queda res,
més que un trajecte divergent
d'idees d'un amor que ens hem venut.
Però quan penso en oblidar,
ressona fort el sentiment,
d'aquell caliu bullint dins del meu pit.
Mira com batega.
Mira, mira com batega.
Necessito aire,
vull respirar.
Mira, mira com batega,
mira, mira com batega,
Necessito aire,
Fes-me respirar.
Batega fort el cor
quan sento aquest foc
que crema quan et penso i
que glaça quan te'n vas.
I som,
llum aquesta nit,
on no hi queda res
tu em dones aire.
Aire que vola, aire que et viu,
aire que et besa, aire de tu.
Aire que vola, aire que et viu,
aire que et besa, aire de tu
