Podrem córrer per la corda fluixa
si sabem dubtar dels nostres dubtes.
Podrem formar part del que ens envolta
mentre tremoli l’estructura.
Tenint en compte les variables,
perquè vibrin les nostres ganes
i fer del viure una aventura,
donar forma a la conjuntura
on coincideixen els moments
que perduren al llarg del temps.
Sabrem d’on surt el sol
seguint el rastre
d’unes ales velles
que van deixar plomes
sobre el mar.
Veurem el bé i el mal,
vivint al marge,
mantenint el pols per aguantar.
I és que hi ha dies
que m’agrada
sentir-me dins la tramuntana,
formar part de l’aire que respira el vent
de la sal que es queda a la pell.
Com quan corríem entre els arbres
descalços i amb samarretes trencades
conscients de fer els passos ferms
sentint el sol cremant al clatell.
I és allà on els moments
perduren al llarg del temps.
Sabrem d’on surt el sol
seguint el rastre
d’unes ales velles
que van deixar plomes
sobre el mar.
Veurem el bé i el mal,
vivint al marge,
mantenint el pols per aguantar.
