Susanna - Jordi Soler
Susanna té una casa
Enllà de la ribera
Us hi porta a sentir l'aigua I les barques al
Capvespre
I la nit amb ella és vostra
És mig boja
I això us tempta
I ella us dóna te I taronges d'unes terres estrangeres
I tot just aneu a dir li que no us
Queda amor per a ella
De seguida us capta l'ona
Mira el riu I deixa
Entendre
Que ella té un amor per sempre
I voleu fer el camí amb ella
I sabeu que ella el fa a cegues
I sabeu que ella es confia
Que el seu cos es dóna al vostre per no
Res
I jesús mariner un dia
Quan descalç travessà l'aigua
Va passar un temps fent de guaita
I va veure que el buscaven
De tants homes uns pocs homes sols aquells que s'ofegaven
I va dir des d'ara els homes
Mariners seran I amb barques aniran
Però va ofegar se ell també en un capvespre
Solitari com un home deixà anar
Sobre nosaltres el seu clam
I el camí que ell fa feu vostre
I voleu seguir lo a cegues
Confieu potser per sempre
L'esperit d'ell mou el vostre com un cos
I llavors susanna us porta fins al riu amb la
Mà estesa
Al vestit hi duu les roses
I els parracs de
Les trinxeres
Mentre el sol inunda el fàstic
Dels monuments de la
Terra
I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut
Veure
Entremig d'escombraries
I entremig de flors enceses
Com hi ha herois entre les algues
Com hi ha
Infants que amor no tenen
I susanna el mirall desa
I voleu fer el camí amb ella
I voleu seguir la a cegues
Confieu potser per sempre
L'esperit seu ella ajusta al vostre cos
