amb el cor sempre a la mà
sempre obert a tots els altres
per si fes falta donar un cop de mà
o ajudar en el que fes falta
ella viu sempre pendent
d’ais, errors, nyaps i mancances
tant per a posar-hi remei
si s’escau
com per veure’ls i evitar-los
i no s’arronsa ni un pèl
mai de mai
quan fa falta arremangar-se
això fa que l’estimem
i la vulguem sempre a prop i aconortada
fa que agraïts la mimem i
la duguem
damunt safata de plata
Mamemimomumimemimamemimumemimamomú
No podem sinó mimar-la
Mamemimomumimemimamemimumemimamomu
I agrair-li la virtut
Mamemimomumimemimamemimumemima
No podem sinó mimar-la
Mamemimomumimemimamemimumemimamomu
Tant els altres com els uns
Mamemimomumimemimamemimumemimamomu
No podem sinó mimar-la
Mamemimomumimemimamemimumemimamomu
I agrair-li la virtut
Mamemimomumimemimamemimumemima
No podem sinó mimar-la
Mamemimomumimemimamemimumemimamoma
I agrair la mà que ens da
